divendres, 25 de setembre del 2009

Crestes de tonyina



Una altra de crestes, aquesta vegada de tonyina. Tot un clàssic. Que bones, al forn i no a l'oli, per tant més lleugeres. Amb una amanideta ja tenim el sopar d'aquesta nit.



Ingredients
  • 1 paquet d'oblees
  • salsa de tomàquet fregit
  • 3 ous
  • tonyina en oli d'oliva
  • sal
  • pebre negre




Com es prepara

Barrejarem la tonyina sense l'oli amb els ous durs tallats a dauets petits. Afegirem la salsa de tomàquet. Posarem sal i pebre al gust. Anirem omplint les oblees, segellearem les cantonades i les pintarem amb ou batut. Fornejar-les a 180º uns 15 o 20 minuts fins que estiguin daurades. Salut!!!!!!!

a

31 comentaris:

  1. Margarida25 de setembre del 2009, a les 22:13

    Jo també les faig al forn, perquè ja mengem massa fregits! A mi m'encanten, i com no cal menjar-les calentes, les pots preparar amb antelació!
    Ideals per sopar, però també per dinar (només cal menjar-ne unes quantes més, je,je...)

    ResponElimina
  2. Rosa25 de setembre del 2009, a les 22:30

    Un clásico que nunca falta en nuestras mesas. Tienen una pinta... hummmmmmmmmm.
    Besos

    ResponElimina
  3. Glòria25 de setembre del 2009, a les 22:37

    Fetes al forn resulten més lleugeres i pintades amb l'ou t'han quedat tan lluents!!!. Que bones!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Maria Dolores25 de setembre del 2009, a les 23:08

    Jo com tu al forn.
    Besets

    ResponElimina
  5. Mònica25 de setembre del 2009, a les 23:30

    Apa mira que fàcil! i sense fregir, molt més suaus.
    Boníssimes!
    Mònica

    ResponElimina
  6. Gemma26 de setembre del 2009, a les 8:45

    Un clàssic que agrada a tothom! Jo també les prefereixo mil vegades al forn que fregides ;)

    ResponElimina
  7. RUBEN26 de setembre del 2009, a les 9:43

    Ostres, ja fa temps que no menjo crestes!! Potser m'animo a fer-les aquest cap de setmana!! M'encanten!
    una abraçada

    ResponElimina
  8. María José26 de setembre del 2009, a les 9:50

    Pues eso, ya tenemos la cena.
    ¡ Qué ricas !
    Un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  9. Mini Chefs26 de setembre del 2009, a les 10:52

    Hola
    Tenen molt bona pinta jo una vegada, que es l'unica vegade que n'he fet, eren de pits de pollastre amb un poc de "bechamel" i també varen sortir bones. Les teves també m'agraden.
    Salut

    ResponElimina
  10. Marta26 de setembre del 2009, a les 12:46

    Olles i....
    m'has arreglat el sopar..mes ben dit seran els deures per el meu fill aquet vespre, a nosaltres tambe ens agraden mes al forn, menys griexos.
    Molts de petonicos.

    ResponElimina
  11. Clemenvilla26 de setembre del 2009, a les 14:06

    Me encantan!!! y yo que soy de la liga anti-fritos las encuentro riquísimas horneadas.
    Buen fin de semana

    ResponElimina
  12. bajoqueta26 de setembre del 2009, a les 21:40

    No n'ha sobrat? és que van ser hora de sopar i encara s'ha de fer jajaja.

    Jo també les faig al forn i queden la mar de bones, i amb menys oli clar.

    ResponElimina
  13. Unknown27 de setembre del 2009, a les 0:49

    Y yo, Olles, yo también las quiero al horno para evitar un montón de grasas innecesarias y perniciosas.
    S A L U D .

    ResponElimina
  14. Pity27 de setembre del 2009, a les 9:45

    que ricas, te han quedado genial, tienes razon estas te arreglan una comida, y muchisimo mejor hacerlas al horno, mas ligeritas,

    besitos desdel ondres,

    pity

    ResponElimina
  15. Vanesuky27 de setembre del 2009, a les 16:12

    Que bones!!!Jo en menjaria tots els dies!!Les de sobrasada em xiflen!!

    Petons preciosa.

    Vanesuky.

    ResponElimina
  16. Anònim27 de setembre del 2009, a les 16:44

    Todo un clásico, pero muy rico. En casa me hacen la ola con este plato

    Besos. Ana

    ResponElimina
  17. Isabel Aguilera27 de setembre del 2009, a les 19:23

    Muy ricas estas empanadillas y lo que más me gusta es que estan hechas en el horno y le quitas muchas calorías.
    ¿No se abren con el calor del horno?

    Tambien me han llamado mucho la atención los melocotones en el micro, muy curiosa esta recta.

    Salud!!!

    ResponElimina
  18. LA PADRINA27 de setembre del 2009, a les 21:50

    Què bones! Quan a través d'un blog vaig descobrir que es podien fer al forn vaig començar a gaudir d'aquest plat que pot arribar a ser d'allò més variat.

    ResponElimina
  19. La cuina vermella28 de setembre del 2009, a les 7:50

    A casa les crestes no duren ni un instant, a més son tan versàtils que es poden fer de mil i una manera. Un petó enorme bonica.

    ResponElimina
  20. Fem un mos28 de setembre del 2009, a les 12:29

    A mi las crestes de tonyina m’agraden molt, però no en faig mai perquè tot i posant-les amb paper absorbent, queden olioses. La teva recepta fetes al forn deuen esta perfectes.
    Petonets

    ResponElimina
  21. Rosa28 de setembre del 2009, a les 19:16

    Justo el sábado preparamos para el cumpleaños de una prima mia 3 paquetes de obleas de estas empanadillas, ella siempre las había hecho fritas, y cuando yo le dije de hacerlas al horno se mostró esceptica, pero despues me dijo que fritas mai mes.
    Un besito preciosa y feliz semana

    ResponElimina
  22. ELS PEIXOS28 de setembre del 2009, a les 22:08

    M'agraden molt les crestes però mai em queden bé. Aquestes semblen perfectes.!!

    ResponElimina
  23. Mercè30 de setembre del 2009, a les 3:14

    Jo com tu, al forn! Quina pintaaaaa! La foto del tall, m'ha fet venir una saliveraaaaa! I que bones que són! :)
    Petons!

    ResponElimina
  24. No tot són postres5 d’octubre del 2009, a les 18:42

    Olles, ganxeta, fa dies que et tinc una mica abandonada, però amb aquestes crestes m'has fet venir gana!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  25. illetapitita5 d’octubre del 2009, a les 19:45

    Aquestes crestes estan molt bones i al forn queden molt millor que fregides!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Maria8 d’octubre del 2009, a les 0:00

    Aquesta és la recepta que els agrada als nens, eh?
    Si que t'han quedat rosses i maques, a punt per menjar-les..

    ResponElimina
  27. Maria8 d’octubre del 2009, a les 0:01

    Et vaig dir que vaig fer els pressecs al micro? Bons, bons..

    ResponElimina
  28. Josepb.Menja de bacallà.8 d’octubre del 2009, a les 17:28

    Olles i somriures; Perdona, fa díes que no m'he posat el teu bloc, el fer canvis i una mica de "luc" en el meu bloc, t'he tingut abandonada, la veritat entrar a la teva cuina, i trovar-me amb aquestes "crestes de tonyina"... en fi¡¡.
    Aquest mes en el HEMC es fan aperitius, n'he penjat un, amb un enllaç, que crec que et pot agradar. Salutacions Olles¡¡.

    ResponElimina
  29. Unknown11 d’octubre del 2009, a les 18:52

    algu les ha congelat alguna vegada!!! es q a mi m'agrada la cuina, i ja que mi poso en faig quantitat. i com tinc el meu fill estudiant uni, sens pot emportar.

    gracies per l'aclaració!!!

    Pilar

    ResponElimina
  30. Pilar16 d’octubre del 2009, a les 22:17

    Las clásicas, pero para mi las mejores y al horno, mmmm...

    ResponElimina
  31. Talita20 d’octubre del 2009, a les 1:28

    Qué ricura! Me hice agua en boca!

    ResponElimina