diumenge, 18 d’octubre del 2009

Macarrons amb tonyina


Aquesta recepta de per si, és molt fàcil. Jo l'he fet sempre a casa, però feia molt temps que no la feia, la vaig tornar a redescobrir al blog de la Dolorrs, el blog de cuina.


Ingredients

  • 1 paquet de macarrons de pasta dura
  • 2 llaunes de tonyina (jo en oli d'oliva i pot de cristal)
  • 1/2 pebrot vermell escalibat
  • salsa de tomàquet (casera o comercial)
  • formatge en pols
  • sal i pebre negre
  • oli d'oliva


Com es prepara

Bullir la pasta com posa al paquet. L'escorrerem quan estigui. A una paella posarem una mica d'oli, la tonyina, el pebrot tallat molt finet i la salsa de tomàquet. Sofregir tot una mica. Sal i pebre al gust.

A continuació afegir els macarrons i deixar a foc lent uns minutets perquè s'integri el sabor de la salsa als macarrons. Posarem el formatge en pols (en el meu cas) i servirem. Es poden gratinar si es volen així.


* jo poso tonyina de pot perquè aquesta no agafa tant d'oli com la que vé a les llaunes. Us ho asseguro. Si es vol es pot posar ceba al sofregit.

Salut!!!!!
a

29 comentaris:

  1. ELS PEIXOS18 d’octubre del 2009, a les 22:06

    Demà tenia macarrons preparats per fer i no sabia com ho faria , ara , ja ho se.
    una abrsada.

    ResponElimina
  2. La cuina vermella18 d’octubre del 2009, a les 23:03

    Quina foto més suculenta, me'ls menjaria ara mateix!! que tinguis una bona setmana Olla bonica. Un petónet.

    ResponElimina
  3. josep18 d’octubre del 2009, a les 23:37

    La pasta preparada de qualsevol manera és boníssima. Aquesta recepte que presentes, amb tonyina, te una pinta fenomenal. Felicitats!

    ResponElimina
  4. Pilar19 d’octubre del 2009, a les 2:25

    Buenísimos y diferentes, ¿por qué será que yo siempre los hago con carne, con lo sano que es el atún?. Los probaré, gracias. Un beso

    ResponElimina
  5. Eva Flores19 d’octubre del 2009, a les 9:24

    jo la faig semblant però sense el pebrot, m'encanta ho hauré de probar!

    ResponElimina
  6. Gemma19 d’octubre del 2009, a les 9:35

    Aquest és un dels primers plats que vaig aprendre a cuinar de joveneta, quan encara vivia a casa els pares i me mare m'encarregava fer el dinar durant les vacances escolars...
    I segueix sent un dels meus plats preferits :)

    ResponElimina
  7. Fem un mos19 d’octubre del 2009, a les 11:28

    Els macarrons sempre els he menjat amb carn, lleguin la recepta la provaré.
    Una abrasada

    ResponElimina
  8. Vanesuky19 d’octubre del 2009, a les 11:51

    Quina bona fila que fan aquests macarrons!!Tenen una pinta deliciosa.

    Petonets preciosa.

    Vanesuky.

    ResponElimina
  9. Clemenvilla19 d’octubre del 2009, a les 13:29

    Así me gustan a mi!!!!! y esa foto a estas horas me está haciendo pasarlo mal je je je.

    ResponElimina
  10. Rosa19 d’octubre del 2009, a les 16:42

    Ummmmmm Ollas, que sepas que pienso hacerlos esta misma semana, eso si, yo con atun al natural, que ando a dieta jajajaja.
    Un besazo y feliz semana

    ResponElimina
  11. Marga19 d’octubre del 2009, a les 17:03

    Doncs penso probarlos, no els he menjat mai amb tonyina. Es veuen
    boníssims i segur que estan millors.

    Marga

    ResponElimina
  12. Josepb.Menja de bacallà.19 d’octubre del 2009, a les 17:56

    Olles i somriures; els macarrons -i la pasta en general- sempre són benvinguts a casa peró amb tonyina de pot, encara no l'he donat mai la benvinguda. Que vaigi de gust Olles i somriures¡¡.
    En el HEMC d'aquest mes - que el fa la Quinta del Luculus- faig fer un musclos gratinats i parlo de Reus... Que vaigi de gust, Olles i somriures¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  13. Cuinetes19 d’octubre del 2009, a les 18:22

    Aquest és un plat que sempre triumfa a casa! Però m'has donat una molt bona idea amb això de afegir-li pebrot! Jo no n'hi posava! La propera o provaré així!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. El cullerot Festuc19 d’octubre del 2009, a les 20:32

    Jo des de que la vaig veure al blog de la Dolors que sempre els faig...estan taaant bons! I més fàcils impossibles!
    Petunets,
    eva.

    ResponElimina
  15. Maria19 d’octubre del 2009, a les 21:20

    Ai, si que semblen ben bons, així de sucosos...I si me'ls fessin, millor !

    ResponElimina
  16. Maria Dolores19 d’octubre del 2009, a les 23:36

    Que buenos y rapiditos de preparar te han quedado super-apetitosos.
    Saludos

    ResponElimina
  17. Anabel20 d’octubre del 2009, a les 8:41

    Deliciosos, me apunto a comer jajá
    Un besín

    ResponElimina
  18. María José20 d’octubre del 2009, a les 9:18

    Y yo hoy con mi filete a la plancha.....
    ¿ Por qué me gustará tanto la pasta ? Ee plato tenía que estar delicioso.
    Un abrazo,
    Mría José

    ResponElimina
  19. Anònim20 d’octubre del 2009, a les 16:51

    Sencilla y fácil, pero muy rica...

    Besos. Ana

    ResponElimina
  20. La Taula d'en Bernat20 d’octubre del 2009, a les 20:26

    A l'Aleix li encanten els macarrons amb tonyina i a casa seva hi posen olives farcides i tot. A mi, no sé per què, la tonyina calenta no m'acaba de fer el pes... Això sí, la bona pinta d'aquests macarrons és indiscutible.
    Petons!

    ResponElimina
  21. Mercè21 d’octubre del 2009, a les 3:05

    Ostres, la foto ho diu tot!! ;) Els macarrons amb tonyina són un clàssic deliciós!
    Petons!

    ResponElimina
  22. maragda21 d’octubre del 2009, a les 20:37

    Ens encanten els macarrons amb tonyina! quin dia venim a dinar a ca teua? Ha estat un encert editar aquesta recepta.
    Molts besets

    ResponElimina
  23. Pity22 d’octubre del 2009, a les 11:07

    riquisimos y faciles de hacer, tienen una pinta deliciosa, te felicito, besitos q

    ResponElimina
  24. bajoqueta22 d’octubre del 2009, a les 11:37

    Ja m'arriba l'oloreta d'estos macarrons tan bons... Mira que preparo plats diferents, però un bon plat de pasta sempre està bo per dinar, no?

    Jooo quina ràbia la textura dels macarrons, ara m'ha agafat nostàlgia, els sense gluten no queden tan ferms.

    ResponElimina
  25. RUBEN22 d’octubre del 2009, a les 20:22

    Ei que bons aquests macarrons, si és que no hi ha res com els plats de tota la vida! Per llepar-se els dits!
    una abraçada

    ResponElimina
  26. cocina con sabor23 d’octubre del 2009, a les 7:42

    M'encanten els macarrons de tonyina i aquests teus tenen una pinta estupenda!

    Petons

    Carme

    ResponElimina
  27. Delicias23 d’octubre del 2009, a les 10:17

    Olles

    Aquesta recepta també la fem a casa, no fa gaire ens la va explicar la nostra mare, són boníssims, prenem nota de les teves sugerències en quan a la tonyina de pot, normalment fem servir de llauna.

    T'han quedat estupendos, qui els tingués avui per dinar.

    Ara ja no fem amb carn picada com abans, preferim aquesta. Una abraçada Olles

    ResponElimina
  28. No tot són postres24 d’octubre del 2009, a les 18:28

    Es una recpta senzilla de fer i que sempre surt bona.
    Gràcies per compartir-la amb nosaltres.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  29. Reme y Núria24 d’octubre del 2009, a les 18:40

    Els macarrons amb onyina no els e et mai, als probaré.
    Pasa pel meu blog, ting un regalet per tu.
    Petons

    ResponElimina