dimecres, 26 d’agost del 2009

Arròs amb llet


I quines ganes tenia de menjar-me un bol d'arròs amb llet amb la seva canyella, la seva llimona, fresquet i dolcet. La mandra és fer-lo, però quines ganes tenia de poder degustar aquest "manjar". No és que sigui una experta, perquè els que millor ho fan són els asturians, ho hem de reconèixer, però el meu està ben bo. Encara que a la presentació hi ha poca canyella, i no em refereixo al palet, sinó al pols, a mi m'agrada amb molta canyella.

A la fama d'afrodisíaca de la canyella hem de sumar-li els seus beneficiosos efectes contra la diabetis i la hipercolesterolemia. La canyella posseïx també propietats carminativas, antiulcériques, estomacals i antivomitives, estimula la salivació i els sucs gàstrics, facilitant així la digestió. Ajuda a combatre l'aerofàgia, les digestions difícils, l'acidesa i estimula les ganes de menjar. També són conegudes les seves propietats contra les malalties respiratòries per la seva riquesa en propietats antibacterianes, expectorants i antiinflamatòries, sent especialment indicada contra la bronquitis, els refredats i la tos.

I només és una espècie, que més podem demanar-li. Gaudiu d'aquesta recepta tradicional.


Ingredients

  • 150 g d'arròs
  • 50 g de sucre (de canya o blanc)
  • 2 pals de canyella
  • 1 llitre de llet sencera (jo poso semi i només 3/4 i vaig afegint si fa falta)
  • 1 llimona
  • un polsí de sal


Com es prepara

En una cassola, bullirem uns cinc minuts a foc lent, la llet amb la canyella en brut, partida en trossos, i la pell de la llimona rentada (només la part groga, ja que la blanca dóna molt amargor i es nota). També un pessic petit de sal. Tindrem cura amb la llet perquè no es desbordi quan bulli, ja que la llet bull molt ràpid. Afegirem l'arròs i deixarem que cogui, sempre a foc lent, fins que el gra estigui tou. Això dependrà del tipus d'arròs. Remourem de tant en tant amb una cullera de fusta, això és important. Quan comenci a ablandir-se l'arròs, afegirem la sucre i barrejarem bé. Si comença a quedar-se sense llet, afegirem més llet calenta. I ja està. Deixarem que refredi i quan el servim espolsarem una mica de canyella en pols per sobre.
Salut!!!!!!


*** a mi no m'agrada molt caldós, si el voleu amb més llet doncs haureu de posar més. Si no el voleu massa dolç no poseu tanta, això es qüestió d'anar probant. Jo no posso mai els 50 g, així el faig una mica més suau.

16 comentaris:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ara que has posat les quantitats el provaré de fer directament amb llet, jo el feia primer bullir una mica amb aigua.
Ja t'explicaré com m'ha anat

bloc pa amb oli i xocolata

Anna ha dit...

Que rico esta el arroz con leche fresquito...uuuummm.
Y no sabia de la cantidad de propiedades que tiene la canela...nada hay que abusar de ella.
Besos

Mietta ha dit...

ummm, buenísimo postre!!!

El cullerot Festuc ha dit...

M'encanta l'arròs amb llet!!!! No entenc com és que hi ha tanta gent que no...jejeje!!
A mi per això m'agrada tebi...no fred de nevera.
Petunets i a disfrutar!
Eva.

No tot són postres ha dit...

Amb totes les qualitats que ens has explicat de la canyella ens l'haurem de menjar a cullerades, jejje! Exquisit el cafè amb llet, i tens raó, el més bo que mai he menjat me'l va fer la Migueliña en una casa rural asturiana, no sé que tenia però era "especial"
PTNTS
Dolça

dolores ha dit...

Hola Olles!!!

No he probado nunca el arroz con leche!!! te lo puedes creer??? con lo golosa que soy!! pero leyendo tu receta y con la descripción tan buena que haces de la canela.......hummmmmmm....me encanta la canela!!! me dan ganas de meter la cuchara en tu arroz con leche....fresquito !!!
Feliz jueves,

abrazos,

dolores

HAVE REAL PIES IN BARCELONA ha dit...

Qué rico, en casa lo hacemos mucho y la receta es prácticamente igual!
Besos,
Nuria

Eva Flores ha dit...

A mi l'arròs amb llet que més m'agrada és el que fa la meva àvia :-D
Al mètode tradicional no l'he fet mai (li deixo a la iaia, i a tu que t'ha quedat ben rebó!), però des de que tinc la fussioncook és ben fàcil de fer i surt sempre perfecte.
pt!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Suggeriments, hi ha gent que li posa nata a més de la llet, queda més cremós però també més greixós, i això a la nostra línia no li convé,no?

Hi ha gent que li posa vainilla, fent que quedi molt més aromàtic, i tant, a mi m'agrada la vainilla, però trobo que llavors es menja tot la resta de sabors.

Ho ha gent inclús que té debilitat per algun tipus d'arròs, amb un de normalet pot quedar bé. Grà llarg no ho recomano. Basmati, massa aromàtic i menys midó per als que tinguin diabètis va bé. Integral, massa dur trobo. Tothom diu que el de calasparra és rebó, jo a vegades l'he fet servir i queda bé, bueno ho haig de reconèixer, molt bé.

Taronja i no llimona, si no tens llimona pots fer servir la peladura de la taronja, no queda mal, però no és lo mateix.

Hi ha també que li posen una mica de ron. Arròs amb llet a la crïolla es diu.

Animeu-vos

La Taula d'en Bernat ha dit...

No són les meves postres preferides, però he de reconèixer que tal com les presentes fan molt bona pinta...

Margarida ha dit...

Fa molt anys en vaig menjar un i no em va agradar gens. L'arròs m'agrada més aviat cru, i aquell estava tan covat que mai he tingut la temptació de preparar-ne jo un.
Però és clar, veus receptes com la teva, amb aquesta fotografia tan maca i tota la informació que dónes, i una pensa i es pregunta "No m'estaré perdent unes bones postres, amb tantes manies?" Et copiaré la recepta i la faré, encara que només sigui per gaudir del gust de la canyella!
Petons!

Cuinagenerosa ha dit...

moltes vegades, abans d'una sortida llarga amb bici, em menjo arròs amb llet per acumular força energia. Però no n'he preparat mai, no en tinc costum, i potser ja és hora que ho faci, seguiré la teva recepta.
salut!

La cuina vermella ha dit...

Nena, que boníssim!!! a en Kike li agrada moltíssim!

María José ha dit...

A mí también me gusta la canela, ahora que sé los beneficios que tiene ...¡ mucho más !
El arroz con leche es un clásico en mi casa, nunca falta en una celebración.
Un abrazo,
María José.

bajoqueta ha dit...

Encara que l'he fet poques vegades reconec que m'agrada molt, ai ara me'n menjaria una miqueta :)

tartasacher ha dit...

Hola Olles:
Me alegro te haya gustado la tarta Dobos hecha para el desafío de agosto de Daring Bakers. Dulce, muy duce, pero deliciosa. Besos mil