Aquesta recepta de per si, és molt fàcil. Jo l'he fet sempre a casa, però feia molt temps que no la feia, la vaig tornar a redescobrir al blog de la Dolorrs, el blog de cuina.
Ingredients
- 1 paquet de macarrons de pasta dura
- 2 llaunes de tonyina (jo en oli d'oliva i pot de cristal)
- 1/2 pebrot vermell escalibat
- salsa de tomàquet (casera o comercial)
- formatge en pols
- sal i pebre negre
- oli d'oliva
Bullir la pasta com posa al paquet. L'escorrerem quan estigui. A una paella posarem una mica d'oli, la tonyina, el pebrot tallat molt finet i la salsa de tomàquet. Sofregir tot una mica. Sal i pebre al gust.
A continuació afegir els macarrons i deixar a foc lent uns minutets perquè s'integri el sabor de la salsa als macarrons. Posarem el formatge en pols (en el meu cas) i servirem. Es poden gratinar si es volen així.
* jo poso tonyina de pot perquè aquesta no agafa tant d'oli com la que vé a les llaunes. Us ho asseguro. Si es vol es pot posar ceba al sofregit.
Salut!!!!!
29 comentaris:
Demà tenia macarrons preparats per fer i no sabia com ho faria , ara , ja ho se.
una abrsada.
Quina foto més suculenta, me'ls menjaria ara mateix!! que tinguis una bona setmana Olla bonica. Un petónet.
La pasta preparada de qualsevol manera és boníssima. Aquesta recepte que presentes, amb tonyina, te una pinta fenomenal. Felicitats!
Buenísimos y diferentes, ¿por qué será que yo siempre los hago con carne, con lo sano que es el atún?. Los probaré, gracias. Un beso
jo la faig semblant però sense el pebrot, m'encanta ho hauré de probar!
Aquest és un dels primers plats que vaig aprendre a cuinar de joveneta, quan encara vivia a casa els pares i me mare m'encarregava fer el dinar durant les vacances escolars...
I segueix sent un dels meus plats preferits :)
Els macarrons sempre els he menjat amb carn, lleguin la recepta la provaré.
Una abrasada
Quina bona fila que fan aquests macarrons!!Tenen una pinta deliciosa.
Petonets preciosa.
Vanesuky.
Así me gustan a mi!!!!! y esa foto a estas horas me está haciendo pasarlo mal je je je.
Ummmmmm Ollas, que sepas que pienso hacerlos esta misma semana, eso si, yo con atun al natural, que ando a dieta jajajaja.
Un besazo y feliz semana
Doncs penso probarlos, no els he menjat mai amb tonyina. Es veuen
boníssims i segur que estan millors.
Marga
Olles i somriures; els macarrons -i la pasta en general- sempre són benvinguts a casa peró amb tonyina de pot, encara no l'he donat mai la benvinguda. Que vaigi de gust Olles i somriures¡¡.
En el HEMC d'aquest mes - que el fa la Quinta del Luculus- faig fer un musclos gratinats i parlo de Reus... Que vaigi de gust, Olles i somriures¡. Josepb -menja de bacallà-
Aquest és un plat que sempre triumfa a casa! Però m'has donat una molt bona idea amb això de afegir-li pebrot! Jo no n'hi posava! La propera o provaré així!
Una abraçada!
Jo des de que la vaig veure al blog de la Dolors que sempre els faig...estan taaant bons! I més fàcils impossibles!
Petunets,
eva.
Ai, si que semblen ben bons, així de sucosos...I si me'ls fessin, millor !
Que buenos y rapiditos de preparar te han quedado super-apetitosos.
Saludos
Deliciosos, me apunto a comer jajá
Un besín
Y yo hoy con mi filete a la plancha.....
¿ Por qué me gustará tanto la pasta ? Ee plato tenía que estar delicioso.
Un abrazo,
Mría José
Sencilla y fácil, pero muy rica...
Besos. Ana
A l'Aleix li encanten els macarrons amb tonyina i a casa seva hi posen olives farcides i tot. A mi, no sé per què, la tonyina calenta no m'acaba de fer el pes... Això sí, la bona pinta d'aquests macarrons és indiscutible.
Petons!
Ostres, la foto ho diu tot!! ;) Els macarrons amb tonyina són un clàssic deliciós!
Petons!
Ens encanten els macarrons amb tonyina! quin dia venim a dinar a ca teua? Ha estat un encert editar aquesta recepta.
Molts besets
riquisimos y faciles de hacer, tienen una pinta deliciosa, te felicito, besitos q
Ja m'arriba l'oloreta d'estos macarrons tan bons... Mira que preparo plats diferents, però un bon plat de pasta sempre està bo per dinar, no?
Jooo quina ràbia la textura dels macarrons, ara m'ha agafat nostàlgia, els sense gluten no queden tan ferms.
Ei que bons aquests macarrons, si és que no hi ha res com els plats de tota la vida! Per llepar-se els dits!
una abraçada
M'encanten els macarrons de tonyina i aquests teus tenen una pinta estupenda!
Petons
Carme
Olles
Aquesta recepta també la fem a casa, no fa gaire ens la va explicar la nostra mare, són boníssims, prenem nota de les teves sugerències en quan a la tonyina de pot, normalment fem servir de llauna.
T'han quedat estupendos, qui els tingués avui per dinar.
Ara ja no fem amb carn picada com abans, preferim aquesta. Una abraçada Olles
Es una recpta senzilla de fer i que sempre surt bona.
Gràcies per compartir-la amb nosaltres.
PTNTS
Dolça
Els macarrons amb onyina no els e et mai, als probaré.
Pasa pel meu blog, ting un regalet per tu.
Petons
Publica un comentari a l'entrada