divendres, 31 d’octubre del 2008

Spaghettis de blat de moro picantets


Pot semblar que aquesta recepta és massa senzilla. Però no és per la seva senzillesa que l'he escollit sinó per la seva "novetat" i perquè m'agrada molt.


Es déu haver notat a les darreres receptes que m'agraden molt les espècies, i el picantet. Per això a vegades, les receptes, encara que puguin semblar simples, només pel seu aroma, ja mereixen la pena. L'esència és important.

La novetat és, que he utilitzat per primera vegada els spaghettis de blat de moro. No els havia tastat. Companyes de feina m'havien parlat. Per a problemes digestius, celiaquia, etc, aquest producte és ideal. La veritat és que m'ha sorprès el seu sabor. Perquè són realment bons. Bastant més cars que els de blat. La veritat és que la digestió és molt més àgil i no tant pesada com la dels spaghettis comuns.

Ingredients
  • 1 paquet d'spaghettis de blat de moro
  • 3 grans d'all
  • 4 o 5 chillis
  • oli d'oliva
  • sal

Com es prepara

Els spaghettis es couran amb aigua i sal durant 9 minuts aproximadament.

Mentrestant saltejarem els alls llaminats a la paella amb una mica d'oli, i els chillis.

Escòrrer els spaghettis, i millor passar una mica per l'aixeta per tal de treure tot el midó que treu la seva cocció. Afegir a la paella perquè agafin l'aroma. Rectificar la sal.

Com podeu veure, més senzill impossible, però ràpid, per aquells dies que no tenim temps.

Salut!!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 30 d’octubre del 2008

Corona de Plàtan




El Plàtan és originari del continent asiàtic. Va arribar al Mediterrani cap al 650 dC i a Canàries cap al S. XVI. Aquí li van canviar el nom per banana. És un aliment bàsic de l'alimentació de països tropicals.


A Europa estem acostumats a prendre aquesta fruita de forma crua i per postres, a altres països, el mengen cuinat. Però que en fem d'aquells plàtans que estan massa madurs per menjar-los, i que la seva imatge exterior ja no atreu a la nostra vista i els acabem deixant massa temps al fruiter.


Doncs com jo, un coc. Un coc suau i amb aroma de plàtan.



Ingredients


  • 4 plàtans madurs
  • 130 g de margarina o mantega
  • 1 iogurt natural
  • 2 ous
  • 180 g de sucre
  • una mica de sal
  • suc de 1/2 llimona
  • 1 sobre de Royal
  • 275 g de farina

Com es prepara

Triturarem els plàtans, si ho preferim aixafats amb una forquilla. Afegirem la mantega que haurem batut per fer-la toba i estarà a temperatura ambient.

Desprès afegirem la resta d'ingredients incorporant en darrer lloc la farina i el llevat.

Si posem farina de rebosteria millor, quedarà més pujat.

Ho posarem al fons a 180º, sempre precalentat, durant uns 30-40 minuts. Com sempre dic , cada forn és un món.

Salut!!!!!!!!!!!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Tarta de Santiago





Aquesta Tarta de Santiago, m'ha quedat una mica "atea". No rieu, és que no tenia plantilla per fer la creu típica de l'ordre de Santiago. Encara així, el que importa és el gust, i no és per res però m'ha quedat ideal.

La Tarta de Santiago és una tarta tradicional de la cuina gallega, i més concretament de la ciutat de Santiago de Compostela. Es pot trobar al llarg de tots els municipis per on passa el Camino de Santiago. I es típica per postres, per acompanyar un bon cafè amb llet.

Historicament no es té coneixement si durant l'Edat Mitjana es consumia aquest tipus de rebosteria però al S.XVI ja es troben referències sobre una tarta feta amb farina d'ametlla. La seva decoració ja es cosa del s.XX. Pur marketing.

Per què una creu de l'ordre de Santiago? Doncs perquè aquesta creu està associada al Sant Apòstol.

Ingredients
  • 4 ous
  • 200g d’ametlla en pols
  • 200g de sucre
  • 1 llimona (ratlladura)
  • margarina o mantega pel motlle
  • sucre glass per cobrir

Com es prepara

Separarem els rovells de les clares. I els barrejarem amb el sucre, la pell de la llimona ratllada i l’ametlla en pols.

Per altra banda, muntarem les clares a punt de neu. Quan les tinguem les afegirem poc a poc per integrar-les a la resta de la barreja. Així, si ho fem poc a poc no s'abaixarà.

Ho posarem si es possible a un motlle rodó, tal i com la tradició indica per la seva forma. Un motlle que haurem engreixat amb mantega o margarina.

Per coure-la, a un forn precalentat a 180º uns 25 minuts més o menys. Espolsarem sucre glass per sobre i si tenim la plantilla de creu millor, sinó ens quedarà atea, com la meva.

Salut!!!!!!!!!!!!!!!

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Codonyat



La tardor és l'època dels codonys. Bona època per fer confitures. A casa meva ens agrada molt el codonyat i la meva mare és una experta. Aquesta recepta és seva. El codony per si és una delicadesa. Però també es pot acompanyar de formatge fresc o formatge curat. A mi particularment m'agrada més amb aquest últim.

Per culturitzar-nos una mica, el codony era conegut ja pels grecs , sobretot a Creta. Cultivat a la regió de Cydonia, d'aquí prové el seu nom científic.
Cydonia oblinga.

A l'antiga Grècia els arbres de codony eren consagrats a la deessa Afrodita. És un fruit símbol de l'amor i la fecunditat. Plutarco relata a "Preguntes Romanes" 3.65, que les novies gregues mossegaven un codony per perfumar els seus petons abans d'entrar a la càmera nupcial el dia del seu matrimoni. És possible que la fruita que va donar Paris a la deessa Afrodita fos un codony, un Mela kudonia.


Ingredients
  • 1 kilo de condonys
  • 800 g de sucre

Com es prepara

Posarem a una cassola al foc els codonys prèviament tallats i sense cor però sense pelar, amb aigua. Els courem. Quan siguin tous els retirarem del foc i els pelarem amb més facilitat i, els triturarem amb la batedora.

Incorporarem la sucre i ho tornarem a posar al foc per deixar-lo coure durant 1 hora aproximadament sense deixar remoure i quan comenci a agafar color ja està llest.

Una vegada fet ho anirem posant en els recipients per deixar que refredi i endureixi fins aconseguir la consistència pròpia del codonyat.

*******Si hem de fer molta quantitat, per guardar, millor posar a la cocció dels mateixos un troç de llimona, això impedirà la seva oxidació.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Pastes d'anís




L'anís s'ha fet servir des de fa segles. És tracta d'una herba medicinal. La més antiga i la més utilitzada en tot el món.
Les seves propietats sobre tot són digestives. Entre les seves maneres de fer, estan els licors. Aquest és el que utilitzarem nosaltres.
Aquestes galetes són molt i molt senzilles.
Ingredients
  • 500 g de farina
  • 80 g de sucre glass
  • 200 ml d'oli de girasol (jo he fet servir d'0liva suau)
  • 100 ml d'anís dolç (licor)
  • sucre en gra (per posar per damunt)
Com es prepara
Barrejarem tots els ingredients i fem una massa. L'estendrem sobre una superfície plana i les tallarem amb un motlle, al nostre gust.
Les disposarem a una safata de forn sobre paper vegetal i posarem sucre normal per damunt. El forn precalentat a 180º uns 15 minuts.
El gruix de les galetes ha de ser una mica ample, més de 1/2 cm. Amb compte amb el forn, ja que si no quedaran molt dures, ja que l'anís endureix les masses.
Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Rosquilles





Aquestes rosquilles són les que ha fet la meva mare sempre a casa. Les rosquilles casolanes, de tota la vida.

Ingredients
  • 1 tassa de llet
  • 1/2 tassa d'oli d'oliva
  • 1/2 tassa d'anís licor
  • 1/2 tassa de sucre
  • 1 ou
  • 1 sobre de llevat Royal
  • farina (la que admiteixi)
  • oli d'oliva per fregir
  • sucre per decorar

Com es prepara


Amassar tots els ingredients fins que la massa sigui elastica i no s'engantxi a les mans. Donar forma a les rosquilles i fregir en abundant oli. Quan estiguin fregides les posarem sobre paper absorvent per tal d'eliminar oli restant i les passarem per sucre per decorar-les.


Gaudiu i salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



******La massa de les rosquilles ha de ser ni molt blanda ni molt dura, per això s'han de respectar les mesures que s'indiquen. A més s'aconsella que l'oli no estigui molt calent, ja que si no de seguida es posen dures.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Pastís de pastanaga i ametlles






Els orígens de la cuina de la pastanaga es remunten a milers d'anys en el temps. Existeixen referències sobre el seu cultiu 3000 anys aC a Mesopotàmia per exemple, i pels grecs i romans era considerat com a un aliment amb propietats afrodisíaques.


Però la pastanaga té altres propietats que la fan un excel·lent aliment, cru o cuinat. Rica en carotè, és antioxidant i té propietats anticancerígenes. A banda de ser el menjar "únic" del conill Bugs Bunny.

Ingredients

  • 40 g de farina de blat
  • 3 ous
  • 125 g de sucre
  • 150 g de farina d'ametlla
  • 150 g de pastanaga rallada
  • 1/2 sobre de llevat en pols, Royal
  • 1/2 llimona: la ratlladura i el suc
  • un polsí de sal
  • una cullaradeta petita de sucre avainillat

Com es prepara

Es ralla la pastanaga. Es tamitza la farina i la barregem amb el llevat. Afegim la farina d'ametlla. Afegim la pastanaga.

Es baten els ous amb la sucre. S'afegeix el suc de la llimona i la seva ratlladura. Per últim la sal i la sucre avainillada.

Ho triturem tot molt finet amb la batedora. Ho disposarem a un motlle que haurem engreixat. I ho posarem al forn a 180º, precalentat abans, sobre uns 25 minuts més o menys.

Llest per gaudir. Salut!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Tosta de pebrots del piquillo i albergínies amb anxoves


He volgut fer un pinxo amb una pseudoescalivada. Però no és escalivada, ja que els ingredients no estan escalivats. El pebrot del piquillo sí, és de pot però està escalivat, l'albergínia no, en aquest cas està feta a la planxa amb una mica d'oli. Per tant no puc anomenar-la escalivada.
Què és l'escalivada? L'escalivada és un plat típic de la cuina catalana. El seu nom es deu al verb escalivar que significa rostir al "rescoldo". Encara que ara és fa al forn.

Els ingredients pebrots, albergínies, ceba....i altres depèn del costum que tinguem.



Ingredients

  • pebrots del piquillo
  • albergínies
  • anxoves en semiconserva
  • pa
  • oli d'oliva
  • sal
  • all

Com es prepara

Tallar les albergínies a rodanxes longitudinals amb l'ajut d'una mandolina. Fer-les a la planxa amb una mica d'oli i sal. Fer també a la planxa els pebrots del piquillo.

Torrarem el pa a la torradora. Quan estigui, refregarem una mica d'all per sobre i començarem a fer el montatge. 1 pebrot, albergínia, 1 pebrot, albergínia i 1 pebrot. Coronar el montatge amb anxoves en semiconserva i unes olives negres. Posar un rajolí de oli d'oliva i a gaudir.

Salut!!!!!!!!!!!!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Galetes d'ametlla






Aquestes galetes poden recordar a les típiques "tejas" però en el fins són un amica més gruixudes i a més són més tendres. Tenen l'interior més tendre.


Ingredients
  • 100 g d'ametlla en pols
  • 1 ou
  • 90 g de sucre
  • 35 g de farina de blat
  • 1 cullerada petita de llevat en pols, Royal
  • 1 cullerada sopera de suc de llimona natural
  • Sucre glass

Com es prepara

Barrejar l'ametlla amb la sucre, el llevat i la farina.
Batre els ous i afegir el suc de llimona i afegir aquesta barreja a la barreja anterior. Ens quedarà una barreja molt tendra.
Jo per fer-les he utilitzat una mànega pastelera amb la boca llisa i he fet una espiral formant així un cargol plà. El diàmetre, el que vosaltres més us agradi.


Llavors espolsar sucre glass per damunt i ho posarem al forn. Precalentat a 180, uns 10 minuts. Aneu vigilant perquè cada forn és un món.
Són molt senzilles i fàcils de menjar.


Gaudiu i salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Broquetes de pollastre amb mostassa




Broquetes de pollastre amb salsa de mostassa, i també verduretes. Que va ser primer l'ou o la gallina. Doncs primer un trosset de carabassó, desprès un de pollastre i desprès un xampinyó.
Així segur que no hi ha dubte, seguint l'ordre, no hem de dubtar, ens quedarà perfecte.
Ingredients
  • pollastre a trossos ( pit o cuixa)
  • 1 carabassó
  • 1 safata petita de xampinyons
  • 2 cullerades de mostassa de dijon
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
  • pebre negre
  • palets per broquetes
Com es prepara
Netejar el pollastre i tallar-lo a trossos, com si fossin daus però d'una mida semblant als xampinyons.

Rentar bé el carabassó i tallar-lo a trossos rodons de dos dits més o menys de grossor. I a la vegada tallar-los per la meitat com si fossin una mitja lluna.Rentar bé els xampinyons. Treure'ls la tija també.
Comencem a preparar les broquetes. Comencem per un tros de carabassó, un de pollastre i un xampinyó, un de pollastre, un de carabassó, un de pollastre..... i així fins arribar casi a la punta del pinxo. Sal i pebre negre per damunt.
Preparem la salsa que posarem per sobre. En un bol, dos cullerades de mostassa de dijon i per fer-la una mica més líquida, una mica d'oli, així també ajudarà a enganxar la salsa a les broquetes. Ara ja estan llestes per posar a la paella i fer a la planxa, amb una mica d'oli.
Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

divendres, 10 d’octubre del 2008

Albergínies farcides al microones



Aquesta és una recepta clàssica que no pot faltar mai als nostres receptaris, ja que a banda de senzilla, és molt recorreguda i també és fa servir com a fons de congelador. D'aquelles receptes que quan en fas, sols fer de més i congelar-ne, pensant sobretot en els dies que vas més esgotat/da. Crec que no es pot associar a cap receptari en concret ja que és una recepta internacional. A qui no li agraden? Doncs si no agraden és perquè no s'han tastat.
Aquesta és una versió especial, encara que tradicional, és feta tota al microones. Tasteu-les, fàcil, i ràpida. El microones també és una eina per cuinar, no només per calentar. Experimenteu i gaudiu.


Ingredients

  • 4 albergínies grans
  • 750 g de carn picada
  • 1/2 ceba
  • 1 gra d'all
  • sal
  • pebre negre
  • orenga
  • formatge per gratinar
  • salsa de tomàquet fregit
  • oli d'oliva
Com es preparen

A una paella posarem una mica d'oli i sofregirem la mitja ceba que hem tallat molt petita, juntament amb el gra d'all.
Aquest sofregit ha d'estar casi transparent i llavors afegirem la carn, i desprès la salsa de tomàquet. Remoure i deixar coure uns 5 o 6 minuts. I posar els condiments, sal, pebre i orenga.

Mentrestant anem obrint les albergínies per la meitat i les punxem amb una forquilla vàries vegades per la part blanca. Les disposem a un plat i les courem al microones uns 3 minuts a temperatura màxima, així fins tenir les quatre fetes. Vigilarem per si necessiten més temps, ja que tots els microones no són iguals. Una vegada fetes, les deixem refredar.
Les hem de buidar, i treure'ls la carn, la qual incorporarem trinxada a la barreja que hem fet per farcir-les, i que estem mantenint a foc lent perquè s'acabi de coure.

Una vegada buides començarem a omplir amb el farcit, i cobrirem amb formatge per gratinar. Hi ha gent que hi posa una mica de beixamel, jo no, ja que la mateixa carn de l'albergínia ja dóna per si consistència cremosa. Però tot va a gustos.
Gratinarem al microones, si té grill, uns 3 o 4 minuts, si no tenim grill, 3 o 4 minuts a potència màxima. Es serviran calentes i a gaudir.

Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Croquetes de pernil salat



Per fer unes bones croquetes s'ha de fer una bona beixamel. És la mare dels ous, la base d'aquesta recepta tant popular que fins i tot Cervantes en parla al seu llibre el Quixot, però ves a saber com eren aquestes perquè no en parla molt bé i a més aquestes eren de formatge.
Diu la història, però en versió Italiana, que la beixamel la van inventar els italians. Van ser uns cuiners florentins que van acompanyar a la reina Caterina de Medici, quan aquesta es va traslladar a França, amb motiu de les noces d'aquesta reina amb el rei Enric II d'Orleans.
Jo aquesta nit tenia moltes ganes de menjar croquetes, feia molt de temps que no en feia i aprofitant unes rodanxes de pernil que tenia per la nevera n'he fet unes quantes.
Ingredients
  • 100 g de pernil salat aproximadament
  • 4 cullarades colmades de farina
  • 1 llitre de llet
  • 100 g de mantega o margarina
  • 1 cullarada d'oli per al roux
  • sal
  • pebre
  • ceba, poca, només per fregir-la
  • 1 o 2 ous
  • pa rallat
  • oli per fregir (a mi m'agrada d'oliva)
Com es prepara
Per fer la beixamel disposarem de la mateixa quantitat d'oli d'oliva verge extra i margarina, fosa aquesta darrera i calentes les dues en el seu conjunt. En l'oli a mi m'agrada incorporar trossos de ceba per aromatitzar-lo i després els retirem. Així queda el sabor de la ceba però no la trobes. És un truquet.
Afegim la farina a continuació i removem bé, obtenint així un roux, que pot ser clar o torrat, segons hàgim cuinat la farina. Amb el roux llest, afegirem la llet, jo en aquest cas temperada. Remourem fins que tot el roux estigui integrat i dissolt en la llet, afegirem la sal i el pebre al gust, però amb compte, ja que la sal i el pernil no són molt compatibles si s'utilitza en excés, ja que el pernil aporta la seva. A foc suau continuem regirant amb el batedor sense parar, per evitar la formació de grumolls, com més es cogui la beixamel millor, ja que la beixamel serà més fina. Si creiem necessari afegirem més llet per si ens ha quedat molt espessa.
Una vegada la beixamel en el punt desitjat, afegirem el pernil. El pernil ho he escalfat dos minuts en el micro a màxima potència, com si fes cruixents i ho he picat amb un morter per a obtenir trossos més petits, gairebé una pols. Li donarem una quantes voltes per integrar-lo bé en la beixamel i transferir el seu sabor. Quan estigui llesta la deixarem refredar. Ara només ens queda modelar les croquetes, passar-les per ou i pa rallat i fregir-les en abundant oli, i a gaudir.
Salut!!!!!!!!!!

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Lasanya Bolonyesa


Encara que el propi Ciceró (106aC a 43aC) parla de la seva passió pel "Lagum" , unes tires de pasta llargues; és molt probable que en aquesta època els romans ja desenvoluparen aparells per fer una pasta similar a la lasanya. Però fins al s.XVII no va aparèixer un plat similar a l'actual lasanya.

Aquest és un d'aquells plats que ens hem acostumat a comprar ja preparat, alguns per comoditat, com que ja està fet doncs només calentar i ja està. No és tant difícil preparar-lo, es pot congelar i consumir quan volguem, i sempre que el fem nosaltres, els ingredients seran molt més sans, res de greixos saturats.
Com a cuirositat és el plat preferit del gat Garfield.



Ingredients
  • 15 plaques de pasta de lasanya precuita
  • beixamel
  • formatge filat
  • oli d'oliva verge extra
  • 250 g carn picada de porc
  • 50 g de bolets
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d'all
  • 1/2 copa de vi blanc
  • 2 tomàquets gran
  • sal
  • pebre negre
  • orenga
Com es prepara

Coure les plaques de pasta a aigua calenta durant 10 minuts. Escórrer i estendre en un drap sec i net per treure l'aigua.

Començarem per fer el sofregit, a una paella posarem oli d'oliva i sofregirem la ceba picada molt fina, l'all picat molt petit, tot fins que la ceba quedi transparent. Afegirem la carn, i amb una cullera de fusta anirem remenant fins que la carn quedi molt separada. Afegirem els bolets picats també molt petits.

Ara el tomàquet, ratllat. Deixar coure una mica. El vi i posar la sal, la pebre i l'orenga. Coure uns 15 minuts més perquè s'integrin els sabors entre sí.

La beixamel ja la tenim feta. Començarem a fer la construcció al motlle que nosaltres vulguem adaptar. Jo he fet servir motlles d'alumini d'utilitzar i llançar. Posarem en aquest ordre, beixamel, plaques i salsa, plaques, salsa i beixamel, plaques, salsa i beixamel. I molt de formatge per cobrir.

Llestes per calentar i gratinar al forn a 180º fins que estigui daurada.

Salut i a gaudir!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Crema de llenties i espuma de formatge cruixent





Crema de llenties, un plat saludable i molt adaptable a tots els paladars, tant de grans com de petits. Moltes vegades les llenties no són acceptades pel seu aspecte però fent-les en puré o crema canvien el seu aspecte i són més tolerades.


Les llenties són unes de les llegums més apreciades pels seus nutrients i per la gran quantitat de propietats que tenen. D'entre moltes podem destacar la propietat de baixar els nivells de colesterol dolent, són recomanades a dietes per diabètics ja que els hidrats que aporten són d'absorció lenta i a més són antianèmiques. Que més volem d'una llegum tant petita.

Sempre tenint en compte de no posar xoriço, cansalada.... això ja no ho fa tant saludable, potser ens agradi més però...

Entre els egipcis va ser un dels plats més comú i preuat. Sabis aquests egipcis, i sabis també nosaltres que continuem utilitzant-les. A mi personalment m'agraden força, en totes les seves varietats. I parlant de varietats jo per fer aquest plat he volgut utilitzar la llentia pelada vermella, especial per a cremes i pures, ja que al no tenir pell, és més suau. I el seu gust també és més suau.

Ingredients
  • 250 g de llenties vermelles i sense pell
  • 1 pastenaga gran
  • 1 tomàquet
  • 1 ceba mitjana
  • 1 pebrot vermell
  • oli d'oliva verge extra
  • pebre negre
  • pebre vermell picant
  • sal
  • comí en pols
  • aigua
  • formatge filat emmental

Com es prepara

Primer farem un sofregit amb un bon raig d'oli d'oliva, amb la ceba picada, el pebrot vermell, el tomàquet que haurem pelat i l'haurem tret les pipes, i la pastanaga pelada i picada molt petita. Sal i quan estigui afegirem una cullereta molt petita de pebre vermell picant, per donar-li un toc picant. Tot ho farem en una olleta. Compte perquè no es cremi el pebre vermell, que si no agafarà un sabor amargant.


Quan estigui ben cuit, afegirem les llenties, que no cal posar-les en remull, ja que sense pell i són molt tendres. Afegirem aigua per cobrir-les i les deixarem al foc, anirem remenant bastant sovint i així comprovar desprès d'una bona estoneta que estiguin fetes. Afegirem també un polsí de pebre negre i comí. El comí facilita la seva digestió.


Quan haguem comprovat la seva cocció, ja podem passar-les per la batedora. Sense pell doncs no hi haurà grumolls. Ara és el moment de rectificar de sal, pebre i si voelm afegir més oli.


Per decorar-les, una preciosa capa de formatge emmental per damunt, encara que cruixent, per dintre una mica tendra, la seva imatge exterior simula una espuma de formatge. Ho he fet al microones, sobre un plat he disposat un montonets de formatge filat i els he cuit a temperatura màxima durant 1 minut. Per treure del plat només fer una mica de palanca amb un ganivet.

Que gaudiu i salut!!!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 2 d’octubre del 2008

Morrons farcits




Potser pensem que només es poden fer farcits els pebrots del piquillo, però hi ha moltes més possibilitats, entre elles els pebrots vermells, els coneguts com a "morrons". A mi al forn, escalibats m'agraden molt, amb un rajolí d'oli i una mica de sal, ja són bons. Us presento ara una de les possibilitats que sovint fem a casa meva, casi m'agraden més que les que jo anomeno com a cornucòpies, es a dir, els piquillos de tota la vida.
El farcit del pebrot és el que normalment coneixem a Catalunya com a pilota, la pilota que es posa al caldo, sí, aquesta. O pot ser per a molts i moltes de vosaltres una altra versió dels ingredients de les mandonguilles, segons receptes vàries. Les proporcions dels ingredients van en funció dels pebrots que es volen farcir.

Ingredients

  • 4 pebrots vermells grans
  • 500 g carn picada porc
  • 3 cuixes de pollastre netes i picada la seva carn
  • 2 ous
  • molla de pà
  • llet
  • pebre blanc (al gust)
  • sal
  • julivert
  • safrà
  • all (a gust la quantitat)
  • un grapat de pinyons

Com es prepara

Netegarem els pebrots i els hi tallarem la part de les llavors i la tija deixant una obertura per a poder farcir-los amb facilitat.

Per altra banda, prepararem els ingredients del farcit. Posarem a remull la molla de pa , amb una mica de llet. Picarem molt petit l'all que volem incorporar. Posarem la carn, barrejada a un bol al qual afegirem els ous, els consiments i la sal, la molla de pa escorreguda, els pinyons, el julivert tallat petitet. Ho barrejarem tot molt bé perquè els ingredients quedin integrats entre si.

Quan tinguem aquest fracit omplirem els pebrots i els disposarem en una safata de forn, incorporarem un rajolí d'oli per damunt i els ficarem al forn precalentat a uns 180º. El temps, fins que es faci el farcit i els pebrots quedin escalibats.

Aquests pebrots també es poden fer dins el caldo, i no cal posar-los al forn. També estan molt bons, qüestió de gustos.

Salut i a disfrutar!!!!!!!!!