dimarts, 14 d’octubre de 2008

Pastís de pastanaga i ametlles






Els orígens de la cuina de la pastanaga es remunten a milers d'anys en el temps. Existeixen referències sobre el seu cultiu 3000 anys aC a Mesopotàmia per exemple, i pels grecs i romans era considerat com a un aliment amb propietats afrodisíaques.


Però la pastanaga té altres propietats que la fan un excel·lent aliment, cru o cuinat. Rica en carotè, és antioxidant i té propietats anticancerígenes. A banda de ser el menjar "únic" del conill Bugs Bunny.

Ingredients

  • 40 g de farina de blat
  • 3 ous
  • 125 g de sucre
  • 150 g de farina d'ametlla
  • 150 g de pastanaga rallada
  • 1/2 sobre de llevat en pols, Royal
  • 1/2 llimona: la ratlladura i el suc
  • un polsí de sal
  • una cullaradeta petita de sucre avainillat

Com es prepara

Es ralla la pastanaga. Es tamitza la farina i la barregem amb el llevat. Afegim la farina d'ametlla. Afegim la pastanaga.

Es baten els ous amb la sucre. S'afegeix el suc de la llimona i la seva ratlladura. Per últim la sal i la sucre avainillada.

Ho triturem tot molt finet amb la batedora. Ho disposarem a un motlle que haurem engreixat. I ho posarem al forn a 180º, precalentat abans, sobre uns 25 minuts més o menys.

Llest per gaudir. Salut!!!!!!!!!!!!!!!

8 comentaris:

elena ha dit...

alaaaaaaaaaaaaa,me encantan aquest pastisos de pastanaga i de un dia per l´altre millor estan,te ha quedad super.

Dolorss ha dit...

No he fet mai pastís amb pastanaga, potser comença a ser hora, no?

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Aquest us puc assegurar que està entre el massapà i el torró de yema cremada, us ho asseguro, pel que fa al sabor es clar. És molt bó, fins i tot recorda una mica als panellets. I no gens dolç.
Salut!!!!!!!!!!!!!!!!

Dolça ha dit...

EI, boníssim... jo el vaig penjar el mes de setembre, però amb un bany de xocolata pel damunt, ja que pequem, pequem bé, no et sembla?
Ah, per cert, a mi em va pujar més jejeje
PTNTS
Dolça

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Dolça, tens raó el teu va pujar molt més, la recepta és molt similar a la teva. El meu queda més com un torronet. Dos estils diferents, menys forn i menys temperatura, menys ametlla, però casi iguals. A tu el que t'ha lluit ha estat aixecar les clares a punt de neu. Jo no ho vaig fer, vaig batre els ous amb la sucre però sense separar, aquest pot ser un bon truc, ja que les clares aixecades donen l'esponjositat que tu has aconseguit.

Salut!!!!!!!!!!!!

Gemma ha dit...

Amb tants pastissos de pastanaga tindré un dilema: quin faig, el de Olles i Somriures o el de la Dolça??? :)

Dolça ha dit...

Gemma, els dos són del Baix Camp, la terra de la fruita seca,és a dir els dos BONÍSSIMS: Per tant si vols pujar clares el meu, si no en vols pujar el de l'olles. O sinó un dia cada un...
PTNTS
Dolça

xaro ha dit...

Veig molts pastissos de pastanaga a els blogs i jo encara no l'he fet..com diu la Dolorss ja comença a ser hora!!!