Les perrunillas són una especialitat dolça típica d'Extremadura i molt consumida per les èpoques que s'aproximen, el Nadal.
Són molt fàcils de fer i molt ràpides de consumir. Boníssimes. En un recipient que tapi bé aguanten força dies.
Ingredients
- 230 mantega de porc
- 130 g de sucre
- 1,5 g anís en gra (jo no vaig posar)
- Ratlladura de llimona
- 3,5 ous (jo vaig posar 3 tamany L)
- 15 ml d'anís dolç
- 1,5 g de canyella
- 500 g de farina
Com es preparen
Separem les clares dels rovells i les reservem. Barregem tots els ingredients menys la farina. Barrejar bé i al final afegir la farina i amassar.
La massa ha de quedar semidura, si no és així afegirem més farina poc a poc.
Estendrem la massa sobre una superfície llisa i tallarem amb un motlle rodó (pot ser un got). Pintarem amb la clara batuda, la que hem separat abans, i posarem sucre pel damunt.
Les posarem al forn a 180º uns 20 minuts més o menys.
I ja les tenim. Salut!!!!!
.JPG)
.JPG)
Entrades
12 comentaris:
A casa no coneíxiem les perrunillas, però pinten d'alló més bé. Només de pensar en el gustet a anis,ummm ens mengavem unes ara mateix. Molt bona recepta. Un petonet
La meva àvia era de Las Hurdes i sempre parlava de les perrunillas de no sé quin convent de Plasència. Gràcies per la recepta, seran un "regal" per al meu pare.
PTNTS
Dolça
- Sempre he pensat fer-ne i no m´hi he posat mai,però tant bé com les expliques i semblen senzilles ben segur que m´hi poso, sembla que he de tenir més èxit que amb els polvorons , tot i que no llenço la tovallola.....
ptns
Qué ricas!!!! Mi chico es extremeño y le encantan, cuando era pequeño todo el mundo las hacía en casa (la masa) y las llevaba a cocer al horno de la panadería, esa tradición se ha perdido y ya solo las hacen los panaderos pero digo yo que su madre tendrá la receta (la de su pueblo que esto es como todas las recetas en cada casa.....) por ahí guardada.... te han quedado estupendas!!!
Mai he tastat aquestes galetetes!
Les hauré de fer per solucionar-ho!
Un petonet.
Jo tampoc no les coneixia, però per la recepta deu ser molt semblant als mantecados, oi?
Ara que s'acosta Nadal, val la pena recuperar aquestes receptes tradicionals d'aquesta època ;)
Jo tenia una companya de feina extremenya que en feia i eren boníssimes, però quan explicava com ho feia, deia allò de "harina, la que admita", ja, ja!. I això com se sap?.
Amb la teva recepta, he sortit de dubtes!.
Fins aviat
En Andalucía también hay una gran tradición de perrunas y perrunillas. Las tuyas te na quedado geniales, enhorabuena
Ana
Molt bones! tampoc les hem tastat mai, però aquesta recepta promet moltíssim.
No les he probat mai...xo fan una pinta increible!!!
Petunets,
Eva.
Són molt semblants als mantecados però no són tant "espesos", no són tant pesats. Animeu-vos a tastar-los
Salut!!!
quina recepta mes bona,,i ara per aquestes dades perfectas,un petó.
Publica un comentari a l'entrada