Las migas (o migues de pastor) són un plat típic dels pastors. Aprofitaven el pa dur, encara que també existeixen las migas de farina, típiques de sud est de la península ibèrica.
Diuen que les migues provenen potser el cuscús àrab amb harissa; als territoris cristians es feia amb "torreznos" de porc per a distinguir-les del menjar àrab i jueu.
Hi ha poca gent que tingui pa dur a casa, i més dur es tallar a navalla aquest pa, encara que he vist molts trucs, com tallar-lo a la màquina de talla l'embotit. Jo opto per comprar ja el pa tallat. A vegades als forns el venen, però jo ho vaig descobrir a un super, al Sabeco (i no es per fer publicitat), a la secció del pa torrat. La veritat és que la comoditat s'agraeix. Aquesta bossa té per 4 persones. Està bé.
Ingredients
- 1 bossa de pa tallat per a migas (sinó pa dur)
- bacó, cansalada o similar
- 1 cap d'all o més si es vol
- 4 pebrots verds o més si es vol
- oli d'oliva
- sal
- aigua
Com es prepara
Primer de tot posarem aigua al pa. Important el pa no ha de quedar empapat sinó simplement humit. Ho farem amb la mà, espolsant aigua i que quedi repartida a tot arreu per igual.
A una paella amb oli fregirem els alls sencers, amb la pell. Una vegada fregits els treiem i els reservem. Fregirem en el mateix oli els pebrots que hem tallar a trossos i la cansalada o bacó. Ho treiem i ho reservem.
Llavors afegirem el pa aquest oli i començarem a "desliar" les migas, amb el foc no massa fort, afegirem sal i anirem remenant amb una rasera, fins que les migas quedin "desliades" i seques.
Quasi estarem uns 40 minuts, les retirem del foc i llavors afegim tot lo que tenien retirat, els alls, els pebrots i la carn. Llets per presentar i acompanyar.
Es pot acompanyar, de meló, de raïm i de cogombre com he fet jo. Encara que fins i tot i posen cireres. Si no les heu tastat mai, animeu-vos són espectaculars.
Salut!!!!!!
.JPG)
.JPG)
Entrades
21 comentaris:
Olles, genial!! Una recepta tradicional! De les que a mi m'agraden! :)
Ganxeta, 40 minuts remenant??????? No sé si les faré mai, no tinc tanta paciència.
PTNTS
Dolça
Igual igual no són 40, dependrà de tot el pa que hagiu possat jo he fet per sis persones , dues bosses de pa, llavors he estat 40 minuts, pensa que el pa ha d'atar cuit. Segur que les faràs. Ja veuràs. Salut!!!!
Wuaaaw!!! 40 minuts!!! Quina paciencia!!! No havia vist mai aquestes bosses...si algún dia m'animo ja sé on comprar-les! Gràcies!
Petunets,
Eva.
Me encantan las migas, una vez al año nos juntamos toda mi familia paterna y hacemos migas para 60, eso si, el pan lo cortamos nosotros jajajaja, tendré que decirles que hagan un viajito fuera de Ibiza antes de hacer las migas.
Tus migas tienen una pinta buenisima.
Un besito wapisima
Hola Olles i somriures:
Gracias por tus palabras. Me alegro te hayan gustado los donuts y vaya migas tan ricas. Un besote
Que bones!! A casa les feia el meu avi, que ja no tinc amb mi, però sempre em recordaran a ell!
Gràcies per aquest post que tants records m'ha portat!
Petons ganxeta.
Ahir també amb vam fer! i que bones que són, oi? nosaltres desmollem el pa manualment, ni sabíem que existís de preparades..., precuinades sí (però no tenen ni comparació, eh?).
Un petó
En otras regiones le añaden un poquito de pimentón (mejor de la Vera) , el tuyo me ha despertado el apetito ahora que acabo de desayunar
Com m'agrada aquest plat, que bo! Mai havia vist aquesta bossa de pa tallat per a migas, aviam si les trobo...
La veritat és que es fa una mica pesat fer-les, per això sempre li demano al meu cunyat que me les faci ;), però estan tan bones...
Petons
Carme
Hola olles!!! Te han quedado espectaculares!! Yo las como cuando las hace mi suegra que es Extremeña y les encantan en casa y las hace muy parecidas a ti!!! Un besote!!!! (en su pueblo también venden las bolsas con las migas ya partidas, aquí no las he visto.....)
Las migas de sémola son muy típicas de algunas zonas de Andalucía, aunque por mi zona se hacen de pan.
Y tienes razón, hay muchos platos que incorporan el cerdo y eso se utilizaron por la inquisición para distinguir a los "falsos conversos"
Bueno, y ya está bien de enrollarme: Las migas muy ricas
Quina gràcia m'ha fet aquesta bossa de pà per fer les migues i els 'mofletes' vermells del 'pastorcico' (ja, ja,ja!)
T'han quedat de fabula, noia! i aquesta bossa de migues es una molt bona idea!
Una abraçada,
Anna
Molt bones "las migas", però quina paciència tant de remenar...jo no n'he fet mai, però si n'he menjat a casa dels pares d'uns amics, però les teves tenen molt més bona pinta...
Petons.
Mare de Deu, 40 minuts o semblant dale que te pego remenant... res,que aquest plat no es per mi..
Santa paciència que tens...
Us alarmeu per res, que no heu d'estar constantment remeno que remeno, que 40 minuts no es res. De veritat.
Salut!!!!
Quasi em fa vergonya dir-ho... no he mejat mai migas! Sembla que no pugui ser, oi?
A casa de petita me mare no en feia i jo tampoc n'he fet mai... hauré de posar-hi remei i fer-les algun dia. Clar que si m'haig d'estar 40 minuts remenant, no sé no sé... ;)
Ja sé que em faig pesada, pero pasa quan puguis pel meu blog, que he deixat una coseta per tu!!
Petonets ganxeta!
les 'migas' és un dels plats que sempre he tingut ganes de fer i encara no m'hi he posat mai, i em passa com la gemma, que em sembla que tampoc no n'he menjat mai perquè per aquí no són tradició. però ja dic que en tinc moltes ganes i segur que no trigaran gaire, i aquesta recepta teva em sembla molt apropiada per fer les primeres.
así que migas en bolsa..... jejejeje
No tienes ni idea de lo que son MIGAS
TRAZAS
Olles, ganxeta... veig que tu també tens visites d'aquest/a que es fa dir Trazas, sempre en sentit "positiu" ell o ella. Jo he decidit que ni cas...
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada